(Article pels Tres Tombs 2011)
Cadascuna de les coses que es transmeten de pares a fills, i que han format part de la quotidianitat de les seves vides en una comunitat, es converteixen en tradicions quan son compartides reiteradament al llarg dels anys per tota la comunitat.
Moltes de les tradicions venen donades pels oficis que practicaven els avis i que la evolució i el progrés, els han anat transformant fins a ser fins i tot substituïts per d’altres que no requereixen l’esforç i l’aprenentatge que eren absolutament necessaris.A igualada hi havia oficis com el tèxtil o el de la teneria. O els “acabats” d’aquestes matèries, o la producció de les fàbriques que s’escampaven per Igualada i els voltants. I no ens podem oblidar d’allò que era un dels processos importants: portar-ho.
Els traginers ens recorden cada any que fer créixer la comarca i la feina va ser també gracies a l’esforç d’aquells que feien possible portar mercaderies i passatgers amunt i avall.
I quan parlem de mercaderies estem parlant de tota mena de mercaderies que eren transportades per camins a vegades molt difícils i anaven i venien de tots els pobles del voltant i sobre tot anaven a Barcelona, on eren distribuïts a d’altres indrets, fins i tot a ultramar.
I no importava el temps que fes, fred o calor, pluja o neu, aquells abnegats animals conduits per carreters d’ofici que sabien el que era patir i arribar a l’hora.
Es realment molt important que ens ho recordin, avui que amb un mòbil pots saber el temps que farà demà o 5 dies després, visualitzar qualsevol cosa a qualsevol punt del mon, tenir qualsevol noticia a l’instant en la que es produeix, fer una pel·lícula quan ho necessites o disposar d’una “plomada” baixant una aplicació online al terminal. Sense oblidar-nos de que podem parlar amb qui vulguem des d’allà on estiguem.
Imagineu-vos que quan sortien de bon mati els carros des del pagès anant al camp i tornant amb fruites, verdures i vinyales al sarró, fins aquells carros immensos tivats per 6 matxos i 3 ó quatre carreters en direcció a Barcelona, que restaven incomunicats de tot arreu tan sols sortir del poble, amb el perill del temps que es trobessin tot i portar el “calendari del pagès” que els orientava.
Mai podrem agrair prou que un ofici tan difícil on s’hi combinen esforç, voluntat i saber el que s’ha de fer, el Gremi de Traginers l’hagin convertit en una d’aquelles tradicions que no ens volem perdre, i que esperem celebrar-ho com cada any, als voltants del dia del seu patró: Sant Antoni.
Francesc Puertas
President de la Confraria de la Vinyala
